Erasmus a Itàlia.

El passat curs l’alumne Jordi Calvís va obtenir una beca Erasmus que li oferia l’oportunitat de gaudir d’una experiència inoblidable.

Itàlia i la dolce vita
El 2017 ha estat un any molt especial a la meva vida. Per primer cop he estat 3 mesos treballant i descobrint una altra manera d’entendre la vida, he estat a Roma.
Tot va començar amb el programa Erasmus, que m’oferia la possibilitat d’estar fent una part dels meus estudis en un país estranger. Vaig triar Itàlia i així vaig arribar al CREA (Centro di Recerca per la Frutticoltura). El CREA està situat a les afores de Roma i és un edifici envoltat de camps amb arbres fruiters i alguns hivernacles on es creen noves varietats de fruita, que més tard podrem trobar al mercat.
El meu dia a dia potser no us recordarà gaire a la dolce vita, però no hi estic d’acord, ja que tot depèn de l’actitud amb què fas les coses, i jo vaig gaudir de cada minut de la meva estada. Cada dia començava a treballar a les 7 i acabava a les 2. Anàvem al camp a recollir la fruita, la preparàvem i quan ja estava tot a punt, n’extrèiem les llavors i els pinyols per poder produir les noves varietats. També ens encarregàvem de fer els tractaments adequats a cada arbre, i cuidàvem els plançons als hivernacles. De tot vaig aprendre’n molt, però la part més interessant era quan assaboríem les fruites de noves varietats i les classificàvem segons l’acidesa, el diàmetre, el color… ; mai m’hauria imaginat quin era el procés que seguia una fruita abans d’arribar al mercat.
A partir de les dues de la tarda dedicava el temps a descobrir Roma, una de les ciutats més boniques del món, i amb raó! No crec pas que s’equivoquin milions de turistes cada any. No sóc capaç de dir cap racó de la ciutat que no m’agradés, ja que tot era impressionant, però el que recomano a tothom que visiti és el Coliseu (el més representatiu de Roma) i la Via Appia, que és com un gran museu a l’aire lliure, ja que hi ha alguns monuments més importants de la ciutat que es poden visitar de manera gratuïta.
Roma, a banda d’una bona experiència, m’ha donat bons amics. En tot moment em van fer costat i van fer que la meva estada fos inoblidable. Amb ells vaig viatjar pel país i vaig descobrir molts racons. La gent és molt agradable i els italians són molt bons amfitrions, tenen un caràcter molt obert i et fan sentir molt bé. Continuo tenint molt bona relació amb tots els companys de feina i professors, i sempre que torni a Itàlia tinc les portes obertes.
És precisament a través de la gent que descobreixes millor un país, i per això puc afirmar que a Itàlia es pot viure la dolce vita.

 

Bookmark the permalink.

Comments are closed.